En el temps de l’estiueig

L’arribada d’estiuejants va promoure la reforma d’antigues cases i la construcció de noves residències, primer dins els corrents arquitectònics de finals del segle XIX i posteriorment amb una estètica plenament modernista.

L’ antic Casal Daurella va ser una de les primeres residències d’estiueig construïda al municipi, el 1848, segons consta en una de les llindes dels balcons de la façana principal. L’ edifici era propietat de la família Arenas Riera, però no es té constància documental de la seva construcció ni se’n coneix l’arquitecte, tot i que apareix dibuixada en el plànol de la vila de 1885, llavors encara envoltada d’ horts i recs.

El 1907, la casa va ser adquirida pel Dr. Josep Daurella i Rull (Barcelona, 1864-1927). Josep Daurella era doctor en filosofia i lletres, en dret civil i canònic i catedràtic de filosofia i de lògica fonamental de la Universitat de Barcelona, de la qual va ser vicerector el 1924, a més de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i diverses vegades senador en representació de la Universitat de Barcelona.

Josep Daurella va convertir la finca de Cardedeu en la residència d’estiu de la família i va potenciar, d’aquesta manera, la població de Cardedeu com a centre d’estiueig. Va formar part d’un grup de primers estiuejants que van impulsar, amb les seves promocions i donacions – monetàries i de terrenys– els canvis urbanístics de la vila durant les primeres dècades del segle XX. Per tot això, l’any 1927, poc abans de la seva mort, l’Ajuntament va acordar donar el nom de Doctor Daurella al carrer on s’ubica el Casal.