Són plantes domesticades, adaptades al cultiu al costat de casa, que no és troben a l’entorn natural, però que tenen un important aprofitament medicinal.

Són plantes molt ben adaptades a situacions d’eixut estival, amb fulles endurides i resistents, de coloracions grisoses i amb flors petites i nombroses.

Són plantes més tendres, amb creixements anuals importants i ben adaptades a situacions d’insolació indirecta, amb ombres intermitents.

Són plantes crasses, molt ben adaptades a la manca general de nutrients i d’aigua, característiques d’aquests espais tan al límit de la supervivència vegetal.

Són totes les plantes que creixen en vores d’aigua i llocs molt humits, flexibles, tendres i de creixement ràpid.