Exposicions

REUNIÓ II: Albert Bayona, Toni Giró i Aureli Ruiz

santcorneliarts(2)
Publicat el 7 novembre, 2018

Reunió II

Albert Bayona, Toni Giró, Aureli Ruiz

Cicle santcorneliarts(2)

Un projecte del Museu Tomàs Balvey de Cardedeu, coordinat i comissariat per Mercè Alsina i Enric Maurí.

Del 9 de novembre al 2 de desembre

A la Capella de Sant Corneli

Horari:

divendres de 17 a 20h

dissabtes d’11 a 14h i de 17 a 20h

diumenges d’11 a 14h

Toni Giró

Albert Bayona

Aureli Ruiz

 

 

 

 

 

 

 

santcorneliarts(2) segona temporada Reunió 2

Amb la segona exposició de la temporada 2018 de santcorneliarts (2) , el projecte sobre el concepte “reunió”, segueix aprofundint sobre la trobada en tant que esdeveniment i el potencial que té per generar debat i proposar transformacions en la vida real.

En aquesta ocasió, Albert Bayona, Toni Giró i Aureli Ruiz, presenten obres que, des de diferents supòsits i amb diferents estratègies, investiguen el xoc entre ideologies dominants i subversives en l’espai públic, que posen de manifest com les conseqüències de la globalització han propiciat la recuperació d’un art crític i polític. Busquen respostes polítiques des de l’art que ens ajudin a buscar noves formes de relació i que ens permetin imaginar altres realitats possibles, amb una major agència com a individus o com a col·lectius, siguin territorials, de treballadors o de classe. Per la teòrica de la política Chantal Mouffe no és casual, que una de les reaccions crítiques possibles des de l’art en aquest context, sigui la contribució al desenvolupament de noves relacions socials, la producció de noves subjectivitats i l’elaboració de nous mons que creïn les condicions per a l’autoorganització de la multitud.

Aquestes pràctiques estan relacionades directament amb les polítiques radicals, que s’esforcen per construir alternatives socials i subjectives. En aquesta tessitura en què el discurs dominant tracta d’eliminar qualsevol discurs alternatiu, totes les formes de subversió i desestabilització són benvingudes (Chantal Mouffe, “Artistic Strategies in Politics and Political Strategies in Art”. e- misférica. Dissidència, 10 (2).).

Amb “Poble”, Albert Bayona revisita un fet històric. Amb l’esclat de la Guerra Civil, el 22 de juliol del 1936, la FOSIG (Federación Obrera de Sindicatos de la Industria Gastronómica) va confiscar i col·lectivitzar l’hotel Ritz -acció que va haver d’acceptar el llavors conseller d’Economia, Josep Tarradellas-, que va batejar com a Hotel Gastronòmic número 1, en què destacaven els emblemes de la UGT i de la CNT. Bayona ha recuperat els arxius cinematogràfics de la producció del Comitè de Proveïments, que mai no es va arribar a exhibir. Revisita les imatges de les cuines i del menjador on brigades de cambrers serveixen a comensals populars, asseguts en llargues taules, així com els locals d’emmagatzematge i distribució de queviures, l’escorxador, fàbriques d’embotits, de pastes alimentàries, indústria de transformació de productes lactis i fàbrica de galetes Victòria, camions de repartiment pels carrers de Barcelona, o ciutadans recollint les seves racions a l’economat de Santa Coloma. El Comitè de Proveïments va desaparèixer el 17 d’octubre de 1936, substituït pel Departament de Proveïments de la Generalitat. La pèrdua de poder polític de la CNT, juntament amb la nova situació creada per la implantació de la targeta de racionament, a causa de les dificultats que tenia la República per alimentar la població de les grans ciutats, podria haver estat la causa de que el document no s’exhibís, doncs, semblaria improcedent mostrar tanta abundància alimentària un cop decretat el racionament.

El projecte de Toni Giró La mida d’una bossa, 2018, està constituït per una col·lecció de volums de ciment disposats al terra a manera de paisatge (Paisatge comercial) i una sèrie de retrats fotogràfics (La mida d’una bossa. Retrats), on diferents persones subjecten davant el rostre un dels volums de ciment. Aquest projecte s’inscriu en una investigació escultòrica anterior sobre el sistema econòmic i la domesticació d’hàbits a través del consum, que regulen les formes de viure en la nostra cultura, tot cancel·lant el potencial emancipador de persones i comunitats.

Arran d’aquest procés, rellegeix John Berger, que li possibilita una nova aproximació al concepte: “La bossa en qüestió és una petita bossa de resistents. Una bossa es forma quan dues o més persones es posen d’acord i s’uneixen. S’uneixen per resistir contra un nou ordre econòmic mundial que no pot ser més inhumà”.

Per Giró, la resistència entesa d’aquesta manera no significa només negar-se a acceptar l’absurda imatge dels món que se’ns ofereix, sinó també denunciar-la, i els processos paradoxals que ens ofereix l’art permeten fer-ho d’una manera radical a partir de la presentació poètica i contradictòria dels vestigis del món. La col·lecció d’escultures són el resultat d’omplir de ciment bosses de plàstic de diferents mides, amb la marca dels plecs i un sord tractament cromàtic, que constitueixen una col·lecció arqueològica que rastreja el consum contemporani a través dels embolcalls, una metàfora del consum. En aquest paisatge residual, el buit inconsistent de les bosses és massissat pesadament per esdevenir un dispositiu que activi la reflexió. Els retrats diu Giró, complementen les escultures, amb una “voluntat de desmaquillar la realitat” en el sentit que Benjamin i Brecht li donaven a la fotografia, en tant que la seva facultat de fondre’s amb les coses, d’habitar durant un cert temps en aquella mirada .

 

Aureli Ruiz mostra, a mode de preàmbul, part de la recerca sobre el projecte del Col·lectiu Silverfish, Ratitas de Biblioteca, basat en les Notes sobre la “festa druídica” del Grup Modernista de Reus, publicades a la Revista del Centre de Lectura de Reus.

A partir del treball realitzat per l’arqueòleg, historiador i museòleg de Reus Dr. Jaume Massó Carballido, Aureli Ruiz es proposa recopilar tota la informació possible per dur a terme la performance i/o happening que reconstruiria in situ la “festa druídica”, tal com la va proposar el Grup Modernista de Reus en les immediacions del suposat altar druídic d’ Alcover.

Algunes de les notícies sobre la festa les recull Jaume Massó d’un text escrit i editat l’any 1913 per Plàcid Vidal i Rosich (1881-1938), en homenatge a l’artista reusenc Hortensi Güell i Güell (1876-1899): “Va saber que en una vessant de montanya [sic] del terme d’ Alcover existia un altar druida, i promptement [sic] decidia dirigir-nos a tots els companys cap allí, a remembrar els temps primitius dels homes forts, sacrificant una bèstia sobre la llosa de l’altar i anant recitant o llegint cada-hu [sic] de nosaltres una oració a diverses hores del dia o de la nit […] Ell havia de començar la festa fent ressonar la seva paraula en mig de l’estol de congregats, dient que nosaltres érem sacerdots de la Natura, que retor nàvem an [sic] ella aborrint [sic] la Societat que havia comès el greu error de separa-se’n; que volíem viure en ella i sols per ella; que desitjàvem ser forts i pròpriament lliures, com els hèroes [sic] primitius.”

El programa d’exposicions santcorneliarts(2) reprèn el projecte iniciat a finals dels anys 90 del segle passat en la qual es van mostrar projectes inèdits d’artistes com Joan Brossa, Jordi Benito, Benet Rosell, Pere Noguera, Ester Ibarrola, Robert Meyer, o Alvar Calvet, entre d’altres. Amb aquella iniciativa primera, aquest cicle comparteix la visió, que va del local a l’universal, amb la voluntat d’acostar diferents aspectes de l’art contemporani al públic en general i a l’escoles. En el programa santcorneliarts(2) es manté el caràcter intergeneracional, transdisciplinari i amb perspectiva de gènere, així com una doble mirada, retrospectiva i prospectiva, per promoure una comprensió crítica sobre els temes actuals del pensament i la creació. El 2017 es van presentar els treballs de Lluís Alabern i Lola Lasurt. El 2018, dins del projecte Reunió s’ha mostrat la primera part, amb obres de Vanessa Pey i Laia Estruch.

Albert Bayona (Lleida, 1954)

Artista visual i promotor cultural. Des del 1986 ensenya a l’Escola d’Art Leandre Cristòfol, Lleida, que va dirigir entre 1995 i 2000. Entre d’altres ha dirigit el programa expositiu del centre “El Roser” i ha estat codirector de l’Animac Animation Festival. Els seus vídeos han estat objecte de nombrosos premis i reconeixements.

Treballa en diferents disciplines, com la pintura, el dibuix, la fotografia, el vídeo, la tecnologia digital i la música. Els seus treballs han estat presentats a Taipei Fine Arts, Centre d’Art La Panera, Museu Abelló, Museu Jaume Morera, Centre de Lectura de Reus, Espai Guinovart d’Agramunt, Museu Patio Herreriano, Museu d’Almeria, Centro Cibeles, MACBA auditorium, Contemporary Museum MEIAC, PetitGalerie, Galeria Sebastià Petit, Galeria 44, Galerie Wedding, Hangar, ACVIC, CCA Centre for Contemporary Arts of Glasgow, Ex-New Centro di arte Contemporanea di Sulbiate, The Arts Santa Mónica, The Torrance art Museum of Los Angeles or Marguerida Montferrato Foundation.

http://albertbayona.com

 

Toni Giró (Barcelona, 1966)

El treball de Toni Giró “posa l’accent en les dificultats implícites a la traducció, la qual, per mitjà de jocs de paraules i artificis visuals portats al paroxisme literal, revela la seva imperfecció i, en bona mesura, la seva impossibilitat” per representar el món contemporani. Ja sigui per mitjà d’escultures, instal·lacions o a través d’extenses sèries fotogràfiques i vídeos, els arguments de les seves obres se situen “en el rastreig d’una expressió plàstica que tradueix, amb humor i ironia, una subtil aprehensió del real”.

Toni Giró és llicenciat en Belles Arts, en la especialitat d’escultura, per la UB. Ha estat membre fundador i soci de 22a (col·lectiu independent d’artistes) entre 1996 i 2006; i membre fundador i soci de TAT_ Espais per a la cultura. 1997. Entre les exposicions individuals destaquen

“Economies del desgast: Toni Giró / Jordi Mitjà”, ACVIC (2015); “A la intempèrie”. Container. IGAC. Projecte de net-art (2014); “Warlike. Atles d’un món difícil”. Centre d’Art. Museu de Mataró (2011); “Confiança Cega”, Galerie Nord.Tiergarten. Berlin (2010); “Action must not be reaction but creation”. Espais. Centre d’art contemporani. Girona (2007); o Socrates Sculpture Park. Long Island. Nova York.

http://www.tonigiro.net

 

Aureli Ruiz (Reus, 1959)

Aureli Ruiz treballa en el camp de les instal·lacions artístiques (dibuix, objectes, fotografia, vídeo y escultura efímera). Ha exposat en múltiples espais i centres d’art públics i privats, com ara galeries, tant en l’àmbit local i nacional com a l’estranger. Paral·lelament a les exposicions, també ha desenvolupat programes i projectes de comissariat artístic institucionals i privats. Puntualment realitza tasques de comunicació i disseny gràfic.

Entre els treballs recents destaca la performance (a l’alçada dels teus ulls / a l’alçada dels teus peus ) FILM. Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus (2018). Les exposicions “Com sense jo: sense jo”. Galeria Antoni Pinyol. Reus (2018) i Petit Galeria, Lleida (2015-16). “Sobjectes (el desig de convertir-se en cosa). La Trastera. Port de Segur de Calafell (2018). Performance. Centre Cultural Torre Vella, Ajuntament de Salou, Tarragona (2017). [Re: Love Indifference], Fundació Suñol, Nivell Zero. Barcelona (2008) i Centre d’Art Cal Massó (IMMR), Galeria Antoni Pinyol i Centre de Lectura de Reus, Reus (2005).

http://www.aureliruiz.net



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *