Al fons del Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu s’hi conserva la col·lecció d’ex-libris de Rafel Masó i Subirana, fill de Gonçal Masó, que en feu donació l’any 2002.

Els ex-libris són estampes gravades que es col·loquen al llom d’un llibre o al revers de la coberta o de la tapa amb el nom del propietari. Aquestes petites estampes, normalment incorporen la paraula ex-libris , el nom del propietari i una o varies imatges que descriurien la seva personalitat, aficions, professió, etc.

Rafel Masó (1926-2004) va ser un gran col·leccionista. Entre les seves col·leccions (de postals, figures de pessebre, goigs etc) en destaca la d’ex-libris on s’hi pot endevinar el seu esperit vitalista i curiós, ple d’aficions, amant del mar, el bon vi i, sobretot gran lector. Els seus ex-libris els acostumava a col·locar a la primera pàgina del llibre, a dalt a la dreta, i segons la temàtica del llibre, n’escollia un o altre.

Rafel Masó va ser president de l’Associació d’ex-libristes de Barcelona durant molts anys, i durant la seva presidència, va organitzar jocs, concursos i exposicions d’ex-libris arreu de Catalunya.

De la col·lecció d’ex-libis que Rafel Masó va donar al Museu Arxiu Tomàs Balvey, en destacaríem els que hi figura el propi Rafel Masó; són aquelles en que hi apareix com un senyor en bigoti, normalment envoltat de llibres, ja sigui en una biblioteca, en una fira de llibres al carrer, etc.

La família Masó, pertanyia a la colònia d’estiuejants de Cardedeu de principis del segle XX, quan estiuejar era una moda i Cardedeu fou un dels indrets escollits per les famílies de la burgesia barcelonina per establir-hi la seva residència d’estiueig.

L’any 1908, la Sra. Carmen Golferichs, Vda. De Masó, va comprar una casa al carrer Hospital que va arreglar i rehabilitar l’ arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall. L’any 1916 va comprar el terreny del costat , on el mateix arquitecte Raspall va construir una vivenda destinada a lloguer, primer, i que després va passar a ocupar la família del seu fill Gonçal, casat amb Mercedes Subirana, que va viure-hi amb la seve família fins l’any 2004.

Els Ex-libris. Una mica d’història:

El primer ex-libris conservat, és una petita placa de fang esmaltada de color blau del SXV a.C . propietat de l’emperador Amenofis III; amb ell, marcava els les caixes de  papirs de la seva propietat.

Durant l’època medieval, els escribes també feien aquest tipus de marques, manuscrites, en els còdex, bíblies, etc, que dotaven d’autenticitat l’obra.

No és fins a la invenció de la impremta al segon terç del segle XV, quan l’ex-libris agafa popularitat i es converteix en les petites estampes que avui coneixem amb un predomini d’imatges heràldiques fins ben entrat al segle XVIII, amb la implantació del modernisme, que es tendeix a la imatge més aviat al·legòrica.

Actualment, els ex-libris continuen estant en ús però han canviat molt de format: segells i dissenys digitals han substituït les tradicionals estampetes gravades. Malgrat tot, són molts els col·leccionistes i aficionats que podem trobar en l’actualitat.